Serra de Busa

Tota una vida visitant aquesta meravellosa serra i els seus llocs singulars. Hi hem anat a caminar, a buscar bolets, a contemplar el seu bosc i a visitar els seus pocs habitants.

Ara ja només hi viu la Pilar (El Rial) amb la seva família, que pugen per fer-li companyia. En temps passats El Rial, amb els pares i la tieta de la Pilar en vida, era un lloc molt freqüentat perquè feien bons dinars.

És un lloc farcit de prats, de bosc, de vistes des de les cingleres. Darrerament ha sofert varis canvis debuts a, un esclafit que va malmetre una bona part de bosc, tales d'arbres poc respectuoses, l'asfaltat del camí en el mateix pla (molt criticat per la meva part davant de l'ajuntament de Navès, defensant la alternativa del formigonat) nous conreus per recollida de la tòfona, etc..

Ja fa uns anys es va arranjar la Bertolina com a casa de turisme rural, i també una estància de la casa Vila.

Tot el pla de Busa està envoltat de cinglera i només diferents graus permeten l'accés amb cotxe (grau de la Creu) o a peu.

S'ha de dir que l'arranjament de la pista que puja des de Navès al pla, asfaltada en la major part, ha fet que l'indret estigui molt més freqüentat i per tant li ha portat efectes negatius.

El lloc més singular és el Capolatell que va ser la presó en la guerra del Francès, és un indret envoltat de cingleres i separat de la resta de massís per una esquerda.

En aquest punt, en quedar separat del pla, només s’hi pot accedir a través d’un pont d’estructura de ferro; és per això que es coneix com a “presó de Busa”, ja que durant la Guerra del Francès (1808 – 1814) aquest punt va ser utilitzat per recloure-hi els soldats napoleònics capturats. Aquests hi accedien a través d’una passarel·la de fusta i un cop estaven a l’altra banda, aquesta era retirada quedant així els soldats, completament aïllats.